Després d'haver estat en el més profund del pou i d'haver aconseguit el més difícil, sortir i treure el cap, deixar de sobreviure i començar a viure, és el més difícil.
Després d'haver estat un bon temps en el que no t'has estimat, en el que t'has exclòs del món, un temps en el que t'has abandonat a tu i, per conseqüència, també als teus. Llavors, decidir fer un nou pas i voler tornar a estar bé és com tornar a néixer, començar de nou. Fas un reset a la teva vida i intentes fer uns nous hàbits, nous costums, noves relacions, nous hobbies... Ser la d'abans, però diferent, una versió millorada. I les noves coses mai són fàcils.
És contradictori perquè no et lleves un dia i penses: ep! a partir d'avui vull ser diferent, vull que les coses canviïn i vull canviar la meva vida. No, no funciona així. Fas passos endavant i endarrere. Un dia les coses van bé i creus que estàs millor, i al següent et penses que tornes a estar més malament que mai. Però en les petites decisions del dia a dia és quan veus que vas millorant. Quan dius que sí a algú per quedar, quan surts a passejar i no t'amagues perquè ningú et vegi, quan tu proposes fer algun plan amb amics, quan expliques com et sents a algú... Són aquests petits propòsits els que et fan veure que les coses estan anant a millor i que sembla que la teva vida prèn un nou rumb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada